Blocaire Invisible: Per la Nur !!

Pastís de Nur al xup-xup

 Com a blocaire invisible responsable que he estat i sóc, he llegit tots els posts de la Nur, del 1er a l’últim (és un exercici que recomano, s’hi dibuixa una evolució molt interessant de qualsevol persona)… crec que estic en condicions de presentar-vos la recepta definitiva. Sí, sí, he convertit la Nur en una recepta de cuina o, millor dit, he intentat respondre la pregunta: I si fos una recepta de cuina, com seria la Nur? 

Ingredients  

Mig post d’espontaneïtat

Gairebé tot un post de caràcter directe

Un polsim d’escriptura afable i senzilla

Molt de sol (preferentment d’El Masnou)

Reflexos del pati de lletres

Polsims de JV Foix

Paté de catalanisme

Pètals de flors (en ram o separades com a decoració)

Sal i sucre

Frases i imatges al gust 

Preparació La base és la manera d’escriure i la vivència personal. Com us he dit, cal preparar-les amb senzillesa, sense artificialitat, però de manera directa i sense complexos. Remogueu aquesta primera barreja de manera simpàtica. El gustos s’han d’anar preparant en un bol a part: comenceu per JVFoix, afegiu-li sol a ratjos, records del pati de lletres, sms, nebots que generin babositats, abelles mayas i pètals de flors. És molt important que cap de les dues barreges generi massa fum, que ja no es fuma. El paté de catalanisme es pot servir en aquest últim bol o en la barreja final, depenent de la importància que li volguem donar en el toc final del plat. La base ha anat bullint – fent xup xup – mentre removíem el bol. Ara ja podem unir les dues parts en una mateixa mescla que remourem fins que agafi textura de blog experimentat. Passada una bona estona de lectura, ja podem treure la barreja de Nur i deixar-la refredar fins que quedi a mode de pastís: semi-dolç, semi-salat. 

Suggerències de presentació à Pastís de Nur amb ossets de goma: “Un descans, un osset de goma, una frase, un osset de goma, un pensament, un osset de goma.” 

Frases al gust Per sort, hi ha moltes altres persones que només amb una rialla fan que canviï el món“Quin gran invent els sms: xerres amb algú sense fer cap soroll.”“M'exalta la primavera i m'enamora l'estiu. Odio la tardor i detesto l'hivern.” 

Consells saludables sobre el plat (què has de continuar fent…) 

Estimada Nur, crec que el teu blog ha de continuar reflectint l teu esperit crític barrejat amb la teva espontaneïtat, qüotidianitat i simpatia envers la lluita diària (aprimar-se, deixar de fumar…). Tot el teu blog m’ha donat imatge de contrast (d’aquí el plat dolç amb ingredients salats): contrast de coses que t’apropen a la nena que eres i d’altres que et fan replantejar el futur, receptes salades amb ossets de goma i xupa-xups i “m’exalta el nou i m’enamora el vell”. Des que ho vaig descobrir, m’ha il·lusionat molt la idea del Blocaire Invisible, però encara més en adonar-me de tot el que he après preparant-lo. He preparat això pensant en la il·lusió que jo mateixa tinc pensant el que serà el meu regal el dia 22; he fet el que creia que m’agradaria que em regalessin a mi si jo fos tu… Espero sincerament haver encertat, Nu. Per cert! El meu plat favorit són les “Patates a la importància” jajaja

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 comentaris a l'entrada: Blocaire Invisible: Per la Nur !!

  1. Primer de tot felicitats pel teu post, és molt original!!!!
    i després dir-te que…. JA TENS EL TEU REGALET AL MEU BLOC!!!!!
    per fi sabras qui sóc… taxan taxan..!!!!
    espero que t’agradi i bon Nadal!!!
    una abraçada

  2. Alepsi diu:

    Caram Annna!!!!! Quina recepta més bona! I més original a la vegada!!!! M’encanta!!!! Estic segura que a la Nur també li agradarà molt!!!!!!!

    Passis molt bon nadal!!!!

  3. esteve diu:

    ok…
    qui és la Nur?
    i com es fan les patates a la importància?
    i a q ve aixó del blocaire invisible?
    pq no m’entero de res? … aix…

  4. Yrun diu:

    K guay Annna!
    Kina recepta mes maca! Ets molt dolça!
    Kin detallet mes monu! 😉

  5. nur diu:

    Un gust de conèixer-te, Annna. Ho sento, no havia passat mai per aquí, però el que escrius m’ha agradat: quina anàlisi, quin aprofundiment en coses en què una ni s’hi fixa. Moltes gràcies 🙂

    T’acabo d’afegir als meus RSS i a partir d’ara et seguiré d’aprop.

    Curiosament, la meva experiència amb el blocaire invisible ha estat exactament la contrària: m’ha tocat regalar a una persona amb qui intercanviava comentaris des del començament. Crec que són dues maneres ben diferents d’haver viscut aquesta singular experiència del blocaire invisible.

    Insisteixo, un plaer, Annna. I petonets 🙂

    Núria

Els comentaris estan tancats.