És emocionant que el meu pare s'assegui a explicar-me coses del seu pare per esperonar-me a no deixar la carrera.
És emocionant que l'Ismael Serrano dóni una conferéncia a Barcelona i em deixi fer-li preguntes i em demani que li torni a enviar un conte meu que finalment no ha rebut.
Encara ho és més que la conferéncia es faci a l'escola d'escriptors i jo me n'adoni que hi ha coses que no passen per casualitat.
És molt bonic adonar-se que hi ha gent disposada a fer-te continuar. És desbordadament encoratjador veure que hi ha persones que creuen en tu.
… ho és tant, que aquest post queda "post-posat" a un moment de més calma, per explicar-ho millor.
[@more@]
És tant encoratjador que amb les poques paraules escrites, he entés aquest sentiment.
Petons
La Pell_de_Lluna ho ha explicat millor del com ho anava a fer jo. Però encara diria més: emociona que t’emocioni, imagina’t !
jo encara diria més!
(ho sento, era una llicència tintiniana…)
quin plaer, disfruta i aprofita l’embranzida que fa baixada!! a treballar!
és emocionant… més en aquest món en que sembla que només fem que absorbir coneixements i més coneixements per competir però no assaborim gens el què fem per manca de calma, perquè tot era per ahir i fem tard…
… jo també t’animo a que segueixis fent el què tan bé fas, sempre que ho disfrutis al màxim i et faci feliç, la resta, tampoc és tan important…
un petonàs llunàtic i ple d’enveja (tu ja saps
)
M’alegro que estiguis tan animada i positiva! Per les circumstàncies que ja saps no vaig poder anar a la presentació del llibre que em vas comunicar, ja ens en faràs cinc cèntims. Una abraçada.